En els darrers anys, la feina híbrida, que combina sessions presencials i remotes, ha deixat de ser una excepció per convertir-se en una norma en moltes organitzacions. Aquesta nova forma de treballar presenta molts avantatges, però també reptes: la gestió d’equips dispersos, la manca de connexió entre persones que no comparteixen el mateix espai físic i la necessitat d’adaptar eines i processos a aquest model flexible. Per a moltes empreses i organitzacions, la transició cap a un entorn híbrid ha estat ràpida i, de vegades, forçada per situacions imprevistes, com la pandèmia. No obstant això, la transformació continua, i el repte de garantir una col·laboració efectiva entre totes les integrants de l’equip, independentment de la seva ubicació, continua sent un dels desafiaments més grans.
Aquest fenomen afecta totes les organitzacions, des de grans corporacions fins a petites entitats, incloses les que formen part de l’economia social. En aquest context, en què els valors de cooperació, equitat i benestar col·lectiu són ingredients clau, la gestió d’equips híbrids adquireix una complexitat addicional. Les relacions entre les persones de l’organització han de ser sostenibles, inclusives i col·laboratives, fins i tot quan traiem de l’equació la presencialitat contínua. És aquí on la necessitat de desenvolupar estratègies adequades per a la cohesió i el treball col·lectiu cobra una rellevància especial.
A continuació, explorarem tres claus fonamentals per facilitar la col·laboració efectiva en equips híbrids, amb un enfocament que respecti els principis de l’economia social i maximitzi el benestar col·lectiu.
1. Establir un marc clar per a la presencialitat i el teletreball
Perquè un equip híbrid es desenvolupi i creixi, és fonamental que totes les persones co-decideixin quan treballar des de l’oficina i quan és adequat el teletreball. La flexibilitat és un gran avantatge del model híbrid, però sense un marc pot generar confusió i desorganització. Per exemple, és important definir:
- Dies específics per a l’oficina o per al teletreball: Si bé el treball remot ofereix comoditat, la interacció cara a cara continua sent crucial per enfortir les relacions i la col·laboració. Establir dies perquè l’equip es pugui reunir en persona facilita la planificació i assegura que, en aquests moments, els equips hi siguin presents i participin activament a les dinàmiques grupals. Parlar i decidir conjuntament els dies de presencialitat ajudarà que aquests dies flueixin les reunions d’equip, i no hi hagi degoteig de presencialitat en dies diferents.
- Trobades regulars Independentment d’on treballin, és essencial incloure a l’agenda trobades periòdiques per fomentar la cohesió i enfortir el sentit de pertinença. Aquestes trobades no només han de ser reunions de treball, sinó també activitats que permetin la interacció social i la creació d’enllaços dins de l’equip, com ara dinàmiques d’integració, formació conjunta o activitats informals.
Aquest tipus de marcs ajuden a prevenir la tendència natural a l’aïllament quan es treballa remotament, mantenint l’equilibri entre autonomia i la connexió constant amb l’equip.
2. Fomentar l’autonomia i la col·laboració a través de la confiança
El treball híbrid permet una autonomia més gran, però aquesta ha d’anar acompanyada d’una forta confiança dins de l’equip. Fomentar l’autonomia no vol dir que cada persona treballi de manera aïllada; es tracta de trobar un equilibri entre el treball independent i el treball col·laboratiu. Per aconseguir-ho:
- Definir expectatives clares sobre tasques i entregues: Si bé el treball a distància dona més llibertat, és crucial que cada persona tingui clar quines són les seves responsabilitats i com aquestes contribueixen a l’objectiu comú de l’equip. Establir terminis i resultats clars és essencial per mantenir la productivitat i la motivació sense necessitat de supervisió constant.
- Promoure l’autoorganització i la responsabilitat En comptes d’un control rígid, fomenta l’autonomia permetent que cada integrant de l’equip gestioni el seu temps i tasques. Tot i això, per evitar descoordinacions, és fonamental que l’equip mantingui una comunicació fluida i estigui disposada a col·laborar quan sigui necessari.
Aquest enfocament fomenta un ambient de treball on es valora l’autonomia personal, però també la interdependència dins de l’equip.
3. Gestionar les eines digitals per evitar soroll innecessari
Les eines digitals són essencials per a la col·laboració en equips híbrids, però l’ús desordenat pot generar caos i distracció. Per optimitzar la comunicació i assegurar-se que la informació flueix de forma eficient, cal:
- Decidir quina eina fer servir per a cada necessitat: Si cada persona aplica el seu propi criteri sobre com compartir la informació i quina eina utilitzar, el soroll en la comunicació està assegurat. És important que l’equip decideixi col·lectivament quina eina utilitzar per a cada tipus d’interacció, per exemple: Slack per a la comunicació diària, Google Drive per compartir documents, correu electrònic per compartir actes de reunions i desenvolupar idees, Trello o Asana per a la gestió de projectes, i Zoom o Google Meet per a reunions. Aquesta claredat evita l’encavalcament d’eines i la confusió sobre on cercar la informació.
- Establir normes de comunicació: Definir horaris per respondre missatges i reunions, i evitar la saturació d’informació a canals com el correu electrònic o els xats. Això també inclou la decisió de quan utilitzar el xat intern i quan és més apropiat tenir una conversa més profunda a una reunió virtual.
- Mantenir la transparència a la informació: Assegurar-se que tota la informació rellevant estigui accessible per a tot l’equip i que no es perdi entre diferents canals. Les eines han de servir per facilitar la feina, no per generar més soroll.
En implementar aquestes estratègies, l’equip es podrà comunicar de manera més eficient, evitant la sobrecàrrega d’informació innecessària i fomentant el benestar entre totes les parts.
