Quiet quitting, microshifting i hustle culture: Tres conceptes que estan canviant la conversa sobre la feina
En els darrers anys han aparegut nous termes per descriure com ens sentim a la feina: quiet quitting, microshifting o hustle culture. I sí, te n’hem parlat -o te’n parlarem aviat- a les nostres xarxes socials.
Més que modes d’internet, reflecteixen una cosa que moltes persones experimenten diàriament: jornades intenses, dificultat per desconnectar i la sensació que la feina ocupa cada cop més espai.
Però també ens donen pistes sobre una cosa important: com la forma d’organitzar la feina influeix directament en el nostre benestar i en la nostra motivació.
Si sents que la teva jornada laboral et desborda o que et costa mantenir la implicació en el que fas, potser no és només una qüestió d’actitud. De vegades té a veure amb la manera com està organitzada la feina.
Avui t’expliquem aquests conceptes i et donem context i eines per aconseguir el tan anhelat benestar laboral.
Per què cada cop més persones se senten desbordades a la feina
El model de treball dominant continua basant-se en horaris rígids, multitasca constant i una pressió creixent per produir més.
No obstant això, cada cop hi ha més evidència que treballar més hores no sempre significa treballar millor. Un informe de l’Organisation for Economic Co-operation and Development mostra que els països amb jornades laborals més llargues no són necessàriament els més productius.
En tenim més: l’informe State of the Global Workplace de Gallup indica que només al voltant del 23 % de les persones treballadores al món se senten realment compromeses amb la seva feina.
Quan la càrrega de treball és alta i l’organització no hi ajuda, és fàcil que apareguin senyals de desgast.
Què és la hustle culture i per què cada cop es qüestiona més
La hustle culture (cultura de l’esforç constant) promou la idea que treballar més hores, dormir menys i optimitzar cada minut és la clau de l’èxit. En aquest model sembla que sempre hauries d’estar produint, aprenent o emprenent.
Tot i això, cada cop més persones qüestionen aquest enfocament. Diversos estudis sobre benestar laboral relacionen la cultura de la hiperproductivitat amb majors nivells d’estrès, esgotament i burnout. La World Health Organization reconeix el burnout com una síndrome associada a l’estrès crònic a la feina.
Per això moltes converses actuals sobre productivitat ja no giren només entorn de treballar més, sinó a treballar millor i de manera sostenible.
Què és el quiet quitting i per què s’ha tornat tan popular
El terme quiet quitting, també conegut com a renúncia silenciosa, es va popularitzar a les xarxes socials el 2022. Descriu una situació en què una persona deixa d’implicar-se emocionalment en la seva feina, encara que continuï complint amb les seves tasques.
No significa abandonar l’ocupació. Significa fer el que correspon, però sense dedicar-hi energia extra.
Aquest fenomen sol aparèixer de manera gradual. Alguns senyals habituals són:
- Un excés sostingut d’exigència, molt lligat a ambients on la hustle culture és la reina de la festa.
- Pèrdua de motivació pels projectes.
- Sensació de no ser escoltada o valorada.
- Falta de sentit en el que es fa.
- Escassa confiança en l’entorn laboral.
Per això moltes persones interpreten el quiet quitting no com a mandra, sinó com un senyal de desgast o desconnexió amb el projecte en què treballen.
Què és el microshifting i què ens diu sobre la manera com treballem avui
Davant dels horaris rígids tradicionals, han sorgit noves maneres d’organitzar la feina. Una d’elles és el microshifting.
El concepte es refereix a dividir la jornada en blocs de treball adaptats als moments de major concentració, intercalant-hi pauses o activitats personals entre ells.
Per exemple:
- Treballar un parell d’hores al matí.
- Fer una pausa llarga al migdia.
- Reprendre tasques més tard a la tarda.
La idea és gestionar el teu ritme en lloc de patir-lo.
Aquest enfocament s’ha tornat més visible amb el teletreball i els models híbrids, on l’organització del temps és més flexible.
A diferència del quiet quitting, el microshifting no implica desconnexió amb la feina, sinó una manera diferent d’estructurar-la.
Això sí, perquè funcioni bé requereix una cosa important: autonomia, confiança i respecte pel temps de les altres persones.
Com organitzar el teu treball diari per evitar la desmotivació
Més enllà de les tendències, una bona organització et pot ajudar a treballar amb més claredat i menys pressió.
Planifica la teva jornada en blocs
Dividir el dia en blocs de treball ajuda a concentrar-te en una tasca cada vegada i redueix la sensació de caos.
Prioritza el que és important
No totes les tasques tenen el mateix impacte. Identificar què és realment important cada dia evita omplir l’agenda de tasques poc rellevants.
Redueix interrupcions i multitasca
Canviar constantment de tasca afecta la concentració. Segons l’American Psychological Association, el canvi freqüent entre tasques pot reduir la productivitat fins a un 40 %.
Defineix objectius realistes
Intentar fer massa coses en un sol dia sol generar frustració. Moltes persones troben útil centrar-se en tres o quatre tasques clau al dia.
Crear una rutina de treball sostenible
Organitzar la feina no consisteix a omplir cada minut de tasques. També implica deixar espai per a una cosa fonamental: El descans.
Les pauses ajuden a recuperar concentració, millorar la creativitat i evitar l’esgotament. Per això cada cop més persones es pregunten si l’objectiu no hauria de ser simplement treballar més, sinó treballar de manera més sostenible.
Conceptes com quiet quitting, microshifting o hustle culture estan posant sobre la taula una conversa necessària: Com volem treballar i quin lloc ocupa la feina a les nostres vides.
Potser organitzar millor la teva jornada sigui un bon primer pas per començar a respondre-la. Si vols continuar aprofundint en la teva reflexió amb conceptes sobre el món laboral, apunta’t a la nostra newsletter directament des d‘upmeup.io 😉
I no t’oblidis que una altra manera de treballar, on el benestar i la feina van de la mà, no només és possible, ja existeix: S’anomena economia social i solidària.
